Illa de Salina

Illa de Salina

Tipus	illa
Localització
38° 33′ 53″ N, 14° 50′ 20″ E / 38.5647°N,14.8389°E / 38.5647; 14.8389
País	Itàlia
Regió amb Estatut Especial	Sicília
Ciutat metropolitana	Ciutat metropolitana de Messina
Capital	Malfa
Població humana
Població	2.500 (93,28 hab./km²)
Geografia
Part de	illes Eòlies
Superfície	26,8 km²
Mesura	5,5 () × 7,5 () km
Banyat per	mar Tirrena
Altitud	968 m
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu

Salina és la segona illa més important de l'arxipèlag Eòlic, tant per superfície (26,8 km²) com per població (2.300 habitants), després de Lipari, que es troba al sud-est. Precisament, Salina és l'única de les illes Eòlies que no s'inclou dins el municipi de Lipari, sinó que està subdividida en tres municipis.

Formada per sis antics volcans, és l'illa amb els turons més alts de tot l'arxipèlag: la Fossa delle Felci (961 m) i el Monte dei Porri (860 m), que conserven la típica forma cònica. D'aquests dos volcans apagats deriva el seu antic nom grec, Didyme, que significa 'bessons'. El nom actual, en canvi, deriva d'un estany d'on s'extreia sal.

Les excavacions arqueològiques han tret a la llum establiments humans que es remunten a l'edat del bronze i una alternança entre períodes de complet abandó i altres d'un fort desenvolupament. Unes troballes prop de Santa Marina mostren un poblament notable pels volts del segle iv aC. Cap al segle vii de la nostra era, Salina fou una de les illes més poblades de l'arxipèlag, perquè els volcans de Lipari estaven actius. Les invasions àrabs la van deixar deserta fins que, cap al segle xvii, es va tornar a poblar.

Salina és l'illa més fèrtil de les Eòlies i és rica en aigua. S'hi conrea un raïm molt apreciat del qual surt l'anomenada "Malvasia de les Lipari", un vi de sabor dolç; i tàperes,^[1] que s'exporten arreu del món.

El 1980 s'hi va crear el parc regional de Salina, i el 1981 la reserva natural dels dos turons.

Un altre recurs econòmic important a l'illa és el turisme.